Solucions de 5è i 6è del col·legi Sant Antoni

Com és habitual, des de fa més de vint anys, estem de dedicant unes hores aula per aula, a l'ensenyament de l'educació viària a les escoles que ens ho van sol.licitar.
Però, ens havíem de modernitzar i com a proba pilot a l'escola Sant Antoni estem desenvolupant un pla integral, per tal de millorar la seguretat en la mobilitat al voltant de l'escola, especialment a l'hora de la entrada i de la sortida dels nens i nenes.
Després de mostrar als alumnes les conductes perilloses més habituals mitjançant els arxius multimèdia de la pagina web, que estem construint, els hem demanat per escrit, propostes per a minimitzar aquestes conductes de risc.
Les propostes de solució fan referència a una mateixa pregunta dividida en tres grups diferents que són els següents:
-Què pot fer la Policia?
-Què poden fer els acompanyants i conductors?
-Què podeu fer vosaltres mateixos?
D'una banda,cal esmentar que  es va insistir molt als alumnes que la solució de les multes, no la consideràvem de moment prou adient, perquè en aquesta i en altres escoles, no sempre hi haurà un guàrdia realitzant la protecció escolar a l'hora de la sortida.
D'altra banda, cal dir que just en el moment en què el guàrdia està regulant el trànsit de vianants i vehicles als passos de vianants,  es quan es produeixen la majoria de les infraccions perilloses.
Per atzar, quan la tutora de la classe de 6è ens va entregar els fulls que havien estat treballant a classe, el primer treball, deia exactament:"La policia pot posar més multes i més zones blaves".
Ja sabem que els nens i les nenes són extremadament sincers, diuen el que pensen encara que se´ls orienti cap a una altra banda.
M'entres estudiem i valorem les propostes de l'alumnat,  les del claustre de professors, i les de l'A.M.P.A. ens agradaria que tant els alumnes com les persones relacionades amb ells, participessin comentant aquesta iniciativa i proposant també les solucions que consideressin més adients.

Gràcies.
Aquestes son totes les propostes de l'alumnat 

El mundo es un pañuelo

Esta entrada la redactamos en castellano:
Cuando decidimos hacer una pagina Web, apostamos por las posibilidades que nos facilitaba el Ayuntamiento de Sant Vicenç dels Horts con la creación de la la comunidad de Santvidigital en el entorno de google
Al introducir los datos básicos del primer formulario, teníamos la opción de marcar, que la pagina solo pudiera ser vista por las personas que estuvieran registradas en santvidigital, pero esa opción aunque atractiva nos limitaba demasiado, así que marcamos la opción:
- Esta pagina es compartida con todo el mundo.
Pensando que al estar de momento solo escrita en catalán, nos limitarla a la franja que denominamos "països catalans" , y así ha sido hasta ahora, tal y como se muestra en la fotografia de la derecha.
Recibimos visitas principalmente de la provincia de Barcelona, pero ya algunas de las comunidades Valenciana y Balear.
La sorpresa viene cuando gracias a un contacto de un compañero de la Policia de Sant Vicenç, entre el 19 y el 21 de Febrero de 2010 recibimos 17 visitas de centro-América y sud-América.
La captura de pantalla de la izquierda muestra la posición de las ciudades, y los países desde donde han accedido a nuestra Web.
Google también contabiliza las paginas visitadas, y en este momento como media, cada visita abre 5,88 subpáginas lo que significa que no cierra inmediatamente la página principal, si no que algo llama su atención.
Desde México, además mandan un correo que copiamos a continuación:
Esta quedando genial asi que me congratulo con Rafael, el diseño animado y la seccion infantil y los concursos todo esta perfecto mil felicidades....estoy segura que sera de interes de todos los del grupo...
mucha suerte..!!
Alma S.
Mexico
Es un mensaje que ilusiona pero al mismo tiempo, asusta, al pensar en el titulo de esta entrada:
"El mundo es un pañuelo"y de la responsabilidad y el trabajo que se avecina, cuando piensas:
Habrá que hacer la pagina en castellano o en ingles, porque:
Quizás una persona mayor o quizás una persona menor al visitar nuestra pagina cambia de actitud y reduce un poco sus conductas de riesgo, porque ese es el objetivo principal del trabajo que estamos haciendo en la construcción de la paginas y el relleno de contenidos, que en principio estaban destinados a los habitantes de nuestro municipio.
Ahora le llaman globalización pero antaño se decia que "El mundo es un pañuelo".

Els cinc minuts de l'escola

Cinc minuts, què són?

Sí, d'acord, són 300 segons, però també són la diferència entre arribar tard i amb presses als llocs o arribar-hi just a l'hora.

Per què, doncs, hi ha qui cada dia ha d’esperar que obrin la porta de l’escola i qui, en canvi, cada dia hi arriba dos o tres minuts tard ¿
Per què gairebé ningú no hi arriba deu minuts tard? Potser és que es tracta d'un hàbit adquirit i aleshores aquests cinc minutets són més importants del que pensem.

Si sortim de casa cinc minuts abans, hi arribarem tranquils i no haurem de córrer ni amb el cotxe ni haurem de caminar de pressa ni travessar el carrer corrent.

Són cinc minuts d'estrès que t’estalvies.

Possiblement això es repeteixi cada dia.

Per què no recuperem aquests cinc minuts en sortir de casa?

Només són 300 segons, que ens estalviaran deixar el cotxe al mig del carrer, sense deixar passar els altres cotxes que van 15 segons més tard que nosaltres.
Sense aquests cinc minuts que ens fan falta farem que els nens baixin del cotxe per la porta equivocada, perquè tenim pressa; potser no els podrem acompanyar fins a la porta de l’escola o potser els seguirem amb la mirada i el nen o la nena travessarà la carretera corrent i s'arriscarà a caure o entrebancar-se, amb el nostre permís i a prop nostre, però suficientment lluny per no poder fer-hi res.

A casa, en canvi, no deixem que assumeixin riscos i, en el fons, tots som conscients que ens la juguem i que ens arrisquem estúpidament, però ens consolem quan pensem que mai no ha passat res i que els altres conductors sempre tenen cura dels nostres fills....

I l'endemà tornarem a mirar el rellotge i pensarem: “Ui, encara tinc cinc minuts de sobres!”

Si recuperem aquests cinc minuts, podrem aparcar el cotxe tranquil·lament i caminar uns metres fins a l'escola. Són uns pocs minuts que redueixen molt el risc.

Però els hàbits són difícils de canviar, oi?

Tu, què hi dius?